MCT – 30 de novembre de 2022

Un dels objectius de la jornada de transferència d’innovació, tecnologia i coneixement era analitzar la situació actual d’alguns sectors productius de la comarca i adquirir compromisos de futur. És per això que presentem les conclusions a les quals van arribar les taules redones (italks):

ITALK DIGITALIZACIÓ

Parlar de terminis ja no té sentit: el futur més immediat és la presa de decisions mitjançant Intel·ligència Artificial

Actualment, tractar de parlar de terminis en el procés de digitalització o preguntar-se què ens espera de mitjà a llarg termini no té sentit. Els terminis ja no existeixen, el gran canvi en la digitalització estarà en la presa de decisions i això ja està canviant.  La resposta a què passarà és la intel·ligència artificial.

Malgrat sentir més sobre ella en pel·lícules de ciència-ficció, la intel·ligència artificial és una realitat que ho canviarà tot. El que fa anys era un camp reservat a l’I+D i resultava un repte ara, gràcies al contacte entre empreses tecnològiques, pot ser accessible per a tots i ja s’està integrant en aplicacions i serveis mòbils. Per això cal no oblidar que “automatitzar és previ a digitalitzar”.

D’altra banda, destaca la idea que la innovació ja no és solitària, la col·laboració és molt important. És impossible que un només aconseguisca fer grans canvis, es necessita un ecosistema. I, a més, cal ser proactiu, conèixer les entitats que ens envolten i els centres de coneixement. “La creació de valor ara és compartida”.

Així mateix, tenint en compte a tots els sectors productius de Camp de Túria, no es pot obviar la digitalització de les PIMES. Un avanç que ha afavorit que les petites i mitjanes empreses puguen prendre decisions com el fan les grans companyies i possibilita que tinguen eines que eren impensables. Gràcies a això s’estan empoderant.  Abordar reptes i destinar major inversió a I+D+i és clau perquè les empreses de la comarca continuen aprofitant els avantatges que aporta la digitalització i per a fomentar un ecosistema innovador.

Al mateix temps, un dels punts més destacats és la necessitat constant de formació. Tenir coneixement i aptituds digitals és una cosa que avui dia s’espera que tinga qualsevol empleat, no sols comandaments intermedis i directius. “L’aplicació de tecnologies digitals genera impacte i èxit”. En aquest sentit, destaquen 3 pilars imprescindibles:

  • Estratègia: conèixer la seua pròpia empresa, l’ecosistema que els envolta i traçar un full de ruta. Implantar una digitalització indiscriminada no té sentit.
  • Innovació: comptar i col·laborar amb universitats, proveïdors i institucions.
  • Formació: una visió general sobre la tecnologia és molt necessària per a implementar els recursos adequats.

No obstant això, per a tenir en compte tot l’esmentat, no s’ha d’obviar que saber per on començar és clau. “Cal començar a digitalitzar des del més bàsic perquè la cultura de l’empresa canvie i el sistema funcione”. Les eines existeixen i són econòmiques, però la formació i tenir una estratègia d’implementació és imprescindible. En aqueixa estratègia d’implementació cal no oblidar-se del client, ja que aquest també canvia i està submergit en la digitalització. És necessari analitzar-ho per a connectar de manera significativa.

iTALK MOBILITAT SOSTENIBLE

La comarca necessita un pla de mobilitat metropolitana que augmente els recursos per a mobilitat i fomente la sostenibilitat

Les necessitats actuals que presenta la mobilitat no sols s’enfronten a reptes relacionats amb la logística, la robòtica o la digitalització, sinó que també han d’estar enfocats a la ciutadania.

Des dels anys 90 la mobilitat sostenible és un tema present en el desenvolupament de la comarca Camp de Túria ja que es calcula que el transport genera més del 40% dels gasos d’efecte d’hivernacle. En aquest sentit, la intermodalitat dels mitjans de transport ha avançat, però fa falta que des de l’administració s’aprove el pla de mobilitat metropolitana per a obtenir més recursos i fomentar la sostenibilitat.

Es tracta d’una necessitat apressant perquè la mobilitat ha d’avançar al mateix temps que avança el creixement de la població. El sistema de transport a la comarca és insuficient, però els 17 ajuntaments de la comarca s’han posat d’acord en què és un problema a atallar i posar en comú uns certs serveis mínims. Aquest és el primer pas per a poder transportar-se d’un punt a un altre de manera sostenible, a més d’aprofitar el clima que tenim i utilitzar energies renovables.

Així mateix, hi ha consens en la idea que potenciar una zona determinada amb un objectiu concret no té sentit. És necessari implantar estratègies de manera conjunta i utilitzar millor els recursos dels quals disposem i les ajudes existents. Millorar l’actual sistema de transport públic és necessari, però a més d’això, la transferència de tecnologia i coneixement és essencial. Les universitats i instituts tecnològics tenen molt coneixement i han de funcionar com a element d’unió per a poder fer realitat projectes de mobilitat.

D’altra banda, els fons d’inversió s’estan interessant per empreses que generen infraestructures, però continua sent necessària la participació de tots els sectors per a avançar. Un exemple d’això és que la instal·lació d’infraestructura de càrrega dels cotxes elèctrics és un punt conflictiu, primer es necessita infraestructura i després vindrà l’augment de cotxes elèctrics. Per això torna a sorgir la necessitat de crear un pla de desenvolupament d’infraestructures que permeta desenvolupar la mobilitat sostenible, però, segons els experts, no sols a nivell comarcal sinó també a nivell nacional.

En el que concerneix mobilitat, s’ha de tenir present el concepte del bé comú. Per a l’activitat diària, per al desenvolupament d’activitat laboral o per al funcionament normal de la societat la mobilitat és un servei. No es tracta de tenir un vehicle com una propietat, sinó que es contempla un futur pròxim, per exemple, en el qual es pague per usar cotxes comunitaris, no per tenir-los.

En aquesta línia, les startups tenen moltíssim a dir, són molt àgils i poden donar resposta als reptes que presenta la mobilitat actual. Hi ha grans oportunitats per al nostre territori.

iTALK AGRICULTURA

L’agricultura d’intel·ligència és el futur: decisions sostenibles i rendibles gràcies a la meteorologia i la tecnologia de dades

La sostenibilitat en el sector ve de la mà d’una agricultura basada en dades i conclusions enfront de la tradicional. El camp que té instal·lada una estació meteorològica i sensors d’humitat, per exemple, podrà saber quins recursos té i tindrà la seua terra o si hi ha un problema d’excés de nitrats en l’aigua de la seua comunitat. És a dir, la tecnologia permet traure conclusions per a prendre decisions segures i estalviar en costos.

Cal conèixer i experimentar amb totes les tecnologies que estan emergint i per això l’envelliment i falta de canvi generacional és un problema. Els experts coincideixen en l’agricultura necessita respecte, estima i coneixement per a obtenir major rendibilitat i així poder invertir més i fomentar la sostenibilitat.

És possible millorar la qualitat del producte usant la sostenibilitat, alguna cosa que també és essencial per a millorar els preus. Amb les tecnologies de precisió pot aconseguir-se, però perquè el futur sostenible de l’agricultura siga possible és necessari formar i comunicar millor.

En aquest sentit, la formació continua sent una cosa essencial. Els agricultors han d’estar al dia de les eines i pràctiques que s’estan desenvolupant, continua sent molt important la formació. La tecnologia i el coneixement portaran a un rendiment més sostenible, no sols econòmic sinó també mediambiental. Seguint aquesta línia es parla de “agricultura d’intel·ligència” que s’aconsegueix gràcies al coneixement secundat per la meteorologia.

La utilització de dades per satèl·lits d’observació de la terra ajudarà a implantar models sostenibles de cultiu i models de predicció de collites. També farà possible conèixer els problemes que hi ha per zones, com l’excés de nitrats ja esmentat o l’escassetat d’aigua, així com recuperar i fer productius camps que han sigut abandonats. Permetrà aplicar serveis ecosistèmics que milloren l’agricultura i fins i tot, els experts prediuen un futur no llunyà en el qual l’agricultura vaja “de l’espai al camp i del camp a la taula”.

Així mateix, analitzar el model de treball també és clau per a avançar en aquest camp. En el model cooperativista cal prendre decisions consensuades i informar continua sent indispensable. En aquest sentit, i en relació amb l’anterior, “canviar el xip” del minifundi a crear unions perquè l’agricultura siga rendible i hi haja relleu generacional també és alguna cosa a tenir en compte.

Per a acabar, és un punt important millorar la comunicació amb el consumidor perquè el producte tinga eixida. El que és sostenible i rendible és que es consumisca producte de temporada i de proximitat, així s’obtindrà la major qualitat possible, i per a això els consumidors també han de tenir informació que els permeta saber, conèixer la traçabilitat del producte i fomentar el consum responsable. Ha de donar-se valor als productes del camp.

iTALK ECONOMIA CIRCULAR

L’economia circular és un model de producció i consum que no sols implica reutilitzar i reciclar, també compartir i col·laborar

L’economia circular és un model de producció i consum que s’interrelaciona amb la sostenibilitat, però també és un concepte econòmic que no sols se centra en el benefici empresarial, sinó que reverteix en el bé de tota la societat.

La regla de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar, era útil per a orientar a la població cap a un nou hàbit de consum més responsable. Però pel que fa a les empreses, l’economia circular engloba també els cicles productius, les matèries primeres i el valor del producte final. Persegueix reduir el desaprofitament de materials, aigua i fonts d’energia, promovent la seua optimització i la reducció de residus per a tenir un sistema productiu eficient, eficaç i sostenible.

L’Organització de les Nacions Unides i la comunitat científica porten temps alertant que si seguim amb els mateixos patrons de producció i consum existeix una data límit perquè la deterioració en la salut del planeta siga irreversible: l’any 2050. Només queden 28 anys per a aconseguir una transició industrial, energètica i social que garantisca la sostenibilitat del planeta i per això implantar el model d’economia circular és irrenunciable.

L’economia circular pot aplicar-se a qualsevol nivell: grans corporacions, petites i mitjanes empreses, institucions i individus. La necessitat d’implantar aquest sistema de manera transversal en tots els sectors productius s’evidencia amb la nova llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular aprovada enguany. No obstant això, els experts destaquen la necessitat d’harmonitzar la legislació autonòmica i nacional per a poder generar un vertader impacte.

El repte no és senzill, segons empresaris i experts del sector el principal és començar per aconseguir un canvi de mentalitat en la societat incidint en la comunicació i l’augment de missatges que ensenyen nous i millors hàbits de consum, alguna cosa que ja s’està aconseguint. Però, a més, és vital introduir la sostenibilitat en l’estratègia empresarial de totes les entitats. Incloure el criteri mediambiental en l’activitat empresarial no ha de ser només un punt dins de la RSC sinó una clau estratègica per a liderar projectes d’innovació en aquest àmbit.

Així mateix, igual que ocorre en altres sectors, el treball individual no genera un impacte sostenible en el temps. La creació i promoció d’ecosistemes és vital per a sostenir l’economia circular. Fomentar la col·laboració entre empreses facilitarà estratègies bàsiques de treball com, per exemple, la recollida selectiva de productes, identificar les matèries primeres que són recuperables i poden allargar la seua vida útil o analitzar el cicle de vida dels productes per a generar una petjada de carboni menor.

Seguint aquesta línia, en aqueix ecosistema és indispensable la col·laboració d’institucions i centres del coneixement que desenvolupen i aporten més projectes d’innovació que permeten continuar avançant. La implantació de sinergies és imprescindible per a un canvi sistèmic i aconseguir que s’implementen les que ara es conèixer com les 7 erres: redissenyar, reduir, reutilitzar, reparar, renovar, reciclar i recuperar.

Tags: , , ,